Welcome, del director francès Philippe Lioret, ha estat una grata sorpresa aquesta nit als jardins del Palau Robert. L'argument de la pel·lícula es basa en un noi kurd de disset anys, en Bilal, que es troba a Calais, França, en mig del seu viatge clandestí des de l'Iraq i que vol acabar al Regne Unit, on espera retrobar-se amb la seva novia. Ella ja viu a Londres, amb la seva família i amb papers. Per aconseguir-ho i després d'un intent fallit (dins un camió que travessava el canal de la Mànega en ferrie) decideix entrenar-se per arribar al Regne Unit nedant. Així és com coneix en Simon, un monitor de natació de la piscina municipal. En Simon és ex-professional i havia arribat a aconseguir medalles d'or, però ara les passa canutes en ple procés de divorci.
M'ha semblat una bona pel·lícula perquè tot i que el tema de la immigració en cinema, desgraciàdament, comença a ser habitual i poc sorprenent, en aquest cas hi ha certs diàlegs i escenes subtils que critiquen molt bé la injustícia i la hipocresia d'Europa amb els immigrants. Pels qui decidiu veure-la, estigueu atents al perquè del títol, a la conversa entre en Simon i la seva ex en sortir del super o en una altra escena amb els mateixos personatges en que ell compara el final de la seva relació amb la situació del Bilal.
Sorprèn veure que si la pel·lícula volia (o s'entén que volia) denunciar injustícia i hipocresia, el Parlament Europeu arrodonís la jugada concedint-li el premi Lux que atorga cada 9 de maig, en el cas de Welcome l'any 2009. Com uns crítics imparcials més, els parlamentaris van decidir guardonar la cinta perquè, en paraules del president Jerzy Buzek, "...ens porta al món dels immigrants a Europa i la seva voluntat per aconseguir un futur millor. Aquest és un tema tan important com rellevant per la societat i davant del qual no podem quedar-nos indiferents". Unes paraules i un premi per una producció que no fa més que denunciar la realitat de la qual el Parlament Europeu és responsable, amb mesures com la directiva de retorn del "sense papers" que permet retenir a immigrants irregulars durant 18 mesos i repatriar menors. I atenció al premi: 87.000 euros destinats al finançament del subtítols de la pel·lícula en cadascun dels 23 idiomes oficials de la UE per tal de "trencar barreres lingüístiques". I amb les barreres físiques, què en fem?.
M'ha semblat una bona pel·lícula perquè tot i que el tema de la immigració en cinema, desgraciàdament, comença a ser habitual i poc sorprenent, en aquest cas hi ha certs diàlegs i escenes subtils que critiquen molt bé la injustícia i la hipocresia d'Europa amb els immigrants. Pels qui decidiu veure-la, estigueu atents al perquè del títol, a la conversa entre en Simon i la seva ex en sortir del super o en una altra escena amb els mateixos personatges en que ell compara el final de la seva relació amb la situació del Bilal.
Sorprèn veure que si la pel·lícula volia (o s'entén que volia) denunciar injustícia i hipocresia, el Parlament Europeu arrodonís la jugada concedint-li el premi Lux que atorga cada 9 de maig, en el cas de Welcome l'any 2009. Com uns crítics imparcials més, els parlamentaris van decidir guardonar la cinta perquè, en paraules del president Jerzy Buzek, "...ens porta al món dels immigrants a Europa i la seva voluntat per aconseguir un futur millor. Aquest és un tema tan important com rellevant per la societat i davant del qual no podem quedar-nos indiferents". Unes paraules i un premi per una producció que no fa més que denunciar la realitat de la qual el Parlament Europeu és responsable, amb mesures com la directiva de retorn del "sense papers" que permet retenir a immigrants irregulars durant 18 mesos i repatriar menors. I atenció al premi: 87.000 euros destinats al finançament del subtítols de la pel·lícula en cadascun dels 23 idiomes oficials de la UE per tal de "trencar barreres lingüístiques". I amb les barreres físiques, què en fem?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario