Dins la guerra

Ahir divendres vaig llegir a La Vanguardia un article del fotoreporter Ricardo Garcia Vilanova que es troba a l'Afganistan cobrint la guerra. No sé si ja l'havia llegit abans o si havia vist alguna de les seves fotografies, però l'article d'ahir va fer que em quedés amb el seu nom. Es tractava de la narració d'un dia de combat de l'exèrcit dels Estats Units al sud del país, a Kandahar, concretament a la vall Arghandab, nucli dur dels talibans. Garcia explicava com s'ha introduït totalment entre els soldats, dormint en la cambra d'un que es troba de baixa i ja ha tornat a casa i assumint els mateixos riscos que qualsevol altre combatent. Això últim em va fer aturar-me, n'estic convençut. El degoteig de morts que esquitxen els diaris des de que Bush fill va decidir expandir la democràcia i acabar amb armes de destrucció massiva a qualsevol preu i per qualsevol mitjà ja no sorprenen. Es llegeixen, es lamenten, però demà se n'esperen més. Les mobilitzacions que un dia van fer unir en crits i pancartes ciutats arreu del món com Barcelona avui només serveixen per comparar-les en nombre d'assistents amb d'altres manifestacions més recents. La brutalitat que es viu a l'Afghanistan, l'Iraq o les conseqüències de les catàstrofes humanitàries com les d'Haití o l'Àfrica es troben fora del nostre món.
Quan un llegeix la descripció d'aquest enviat a l'Afganistan, però, quan avança en les seves línies purament descriptives, sense cap missatge moral, sense cap judici a algun dels bàndols, veu que hi ha un intrús en el caos, un ull com els nostres en aquest mon d'imatges a les que el nostre cervell ja no respon, i per uns moments torna a apropar-se al que pot ser la guerra. I és que en el periodisme de guerra o en qualsevol reportatge que cobreixi la misèria una imatge ha deixat de valdre molt més que mil paraules. Desensibilitzats davant l'agonia llunyana ens calen infiltrats del nostre món per tornar-nos a veure afectats. Un retrat sense més és gairebé ciència ficció. El mateix Garcia (un de nosaltres) escriu que una de les escenes de combat li recorda a un videojoc. Com la misèria aliena de per si no ens fa mal, ell ens serveix d'element de contrast per espantar-nos.
Aquest fotoreporter té penjades fotografies seves de l'Afganistan i Haití a la seva pàgina web, http://www.ricardogarciavilanova.com/, de les quals en destacaria la imatge d'inici, la mateixa que il·lustrava ahir el seu article, Red Smoke, precisament perquè té l'aspecte d'una escena de ficció o el d'un quadre a l'oli. Malgrat això i tots els premis que ha rebut jo seguiria quedant-me per damunt de les instantànies amb articles com el d'ahir, un retrat en paraules igual de fidel a la realitat però per mi més efectiu per traslladar a qui llegeix el diari una mica més a prop de la tragèdia.