En Neil Harbisson va créixer a Mataró amb una malaltia poc comuna anomenada acromatòpsia. En Harbisson ho veia tot en blanc i negre. Els colors eren a tot arreu i tothom en parlava, però ell ho vèia tot com les pel·lícules antigues. Conscient de que tot i no veure'ls aquests formaven part de la seva vida de forma inevitable, va decidir tractar d'apropar-s'hi.
Estudiar el batxillerat artístic va ser la primera provocació al seu univers prohibit particular, però va ser estudiant Composició Musical a la Dartington College of Arts a Anglaterra quan va descobrir com podia desxifrar les games que el seu cervell li amagava sota matissos de gris. El professor de cibernètica Adam Montandon li va obrir un camí d'esperança que es va materialitzar en forma d'eyeborg o ull electrònic. Aquest aparell consisteix en una càmera que es col·loca sobre el cap per capturar els colors que la persona té just al davant i traduir-los en ones de so. En Harbisson va memoritzar inicialment sis colors i avui gràcies a les millores d'el seu ull cibernètic el seu cervell ja n'identifica 360. El seu preferit és el esberginia, que a mi personalment em deixa indiferent, però que per ell sona bellíssim. Després de la seva lluita personal per descobrir els colors, però, li esperava una segona batalla. L'ull electrònic havia entrat a formar part de la seva naturalesa, era una part més del seu cos, el seu cervell així ho demostrava: s'havia convertit en el primer cyborg de la història. Que li ho reconeguessin no va ser fàcil. Ell volia tenir la capacitat de poder portar el seu ull electrònic sempre sense que cap marc jurídic s'hi oposés i finalment el govern britànic va acabar acceptant la seva demanda.
Avui aquest cyborg pioner exerceix d'artista (www.rabisson.com). Ha decidit explotar el seu sentit híbrid de l'oïda i la vista pintant melodies clàssiques com les de Bethoven o mostrant com sonen rostres famosos. Satisfet del seu èxit, no es contenta amb el que ja ha assolit. Després d'una infància en inferioritat, ara vol superar la raça humana: un dels seus propers objectius és sentir l'infraroig que nosaltres no percebem.
Des de que conec l'existència d'aquest ésser multitud de preguntes envaeixen el meu cervell humà. Una de les que m'és em repeteixo és amb quin criteri es va otorgar una nota a cada tonalitat. Quina llei física (Harbisson diu que tot va ser gràcies a la física)va decidir que el esberginia fos bonic? No en sé res de física, però dubto que ho entengués encara que m'ho expliquessin. També em sorpren la capacitat del cervell d'aquest cyborg per saber quan ha d'escoltar i quan ha d'interpretar un color. Si està parlant amb algú i a aquest algú li sona el mòbil, què farà? 1. Escoltarà la conversa? 2. Traduirà el so del mòbil en un color? Desxifrarà el color del mòbil pel to que li inidica l'ull electrònic? I quan coneix una dona, què és el que més li atrau? La música del seu to de pell o el color de la seva veu? Les possibilitats són infinites i no m'extranya que en un inici aquest artista tingués mals de cap. Per no parlar d'una afirmació que deixa perplex: Harbisson diu que Nicole Kidman i el molt honorable Jordi Pujol sonen molt semblant. Com pot ser? I quan ella canta a Moulin Rouge té el mateix color que la tos nerviosa de l'ex-president? Si el cyborg em diu que si el prendré com a farsant.
Sí, he de confessar que aquest individu m'espanta una mica. Soposo que és perquè és una novetat, un cas excepcional, un pioner que podria haver aparegut en una pel·lícula de ciència ficció. Té cara de bona persona, però les seves aspiracions per superar les capacitats humanes tenen alguna cosa dels dolents de Terminator. Qui sap fins on poden arribar les conseqüències d'una infància sense colors. I si m'aventuro a pensar en una propagació dels cyborgs en la societat les meves pors es multipliquen. Crec que el primer fenomen que es convertiria en tendència entre la gent més superficial (suposo que els cyborgs també ho poden ser) serien operacions per canviar el pigment de la pell. La gent es pegaria per veure qui sona millor. Els detractors d'aquesta pràctica dirien: "és ridícul, hi ha gent que no sap acceptar que ja no sona com quan tenia 20 anys..." Qui sap, potser quan arribin aquests temps descobrirem perquè Michael Jackson es va mutilar la pell a base d'operacions.
Estudiar el batxillerat artístic va ser la primera provocació al seu univers prohibit particular, però va ser estudiant Composició Musical a la Dartington College of Arts a Anglaterra quan va descobrir com podia desxifrar les games que el seu cervell li amagava sota matissos de gris. El professor de cibernètica Adam Montandon li va obrir un camí d'esperança que es va materialitzar en forma d'eyeborg o ull electrònic. Aquest aparell consisteix en una càmera que es col·loca sobre el cap per capturar els colors que la persona té just al davant i traduir-los en ones de so. En Harbisson va memoritzar inicialment sis colors i avui gràcies a les millores d'el seu ull cibernètic el seu cervell ja n'identifica 360. El seu preferit és el esberginia, que a mi personalment em deixa indiferent, però que per ell sona bellíssim. Després de la seva lluita personal per descobrir els colors, però, li esperava una segona batalla. L'ull electrònic havia entrat a formar part de la seva naturalesa, era una part més del seu cos, el seu cervell així ho demostrava: s'havia convertit en el primer cyborg de la història. Que li ho reconeguessin no va ser fàcil. Ell volia tenir la capacitat de poder portar el seu ull electrònic sempre sense que cap marc jurídic s'hi oposés i finalment el govern britànic va acabar acceptant la seva demanda.
Avui aquest cyborg pioner exerceix d'artista (www.rabisson.com). Ha decidit explotar el seu sentit híbrid de l'oïda i la vista pintant melodies clàssiques com les de Bethoven o mostrant com sonen rostres famosos. Satisfet del seu èxit, no es contenta amb el que ja ha assolit. Després d'una infància en inferioritat, ara vol superar la raça humana: un dels seus propers objectius és sentir l'infraroig que nosaltres no percebem.
Des de que conec l'existència d'aquest ésser multitud de preguntes envaeixen el meu cervell humà. Una de les que m'és em repeteixo és amb quin criteri es va otorgar una nota a cada tonalitat. Quina llei física (Harbisson diu que tot va ser gràcies a la física)va decidir que el esberginia fos bonic? No en sé res de física, però dubto que ho entengués encara que m'ho expliquessin. També em sorpren la capacitat del cervell d'aquest cyborg per saber quan ha d'escoltar i quan ha d'interpretar un color. Si està parlant amb algú i a aquest algú li sona el mòbil, què farà? 1. Escoltarà la conversa? 2. Traduirà el so del mòbil en un color? Desxifrarà el color del mòbil pel to que li inidica l'ull electrònic? I quan coneix una dona, què és el que més li atrau? La música del seu to de pell o el color de la seva veu? Les possibilitats són infinites i no m'extranya que en un inici aquest artista tingués mals de cap. Per no parlar d'una afirmació que deixa perplex: Harbisson diu que Nicole Kidman i el molt honorable Jordi Pujol sonen molt semblant. Com pot ser? I quan ella canta a Moulin Rouge té el mateix color que la tos nerviosa de l'ex-president? Si el cyborg em diu que si el prendré com a farsant.
Sí, he de confessar que aquest individu m'espanta una mica. Soposo que és perquè és una novetat, un cas excepcional, un pioner que podria haver aparegut en una pel·lícula de ciència ficció. Té cara de bona persona, però les seves aspiracions per superar les capacitats humanes tenen alguna cosa dels dolents de Terminator. Qui sap fins on poden arribar les conseqüències d'una infància sense colors. I si m'aventuro a pensar en una propagació dels cyborgs en la societat les meves pors es multipliquen. Crec que el primer fenomen que es convertiria en tendència entre la gent més superficial (suposo que els cyborgs també ho poden ser) serien operacions per canviar el pigment de la pell. La gent es pegaria per veure qui sona millor. Els detractors d'aquesta pràctica dirien: "és ridícul, hi ha gent que no sap acceptar que ja no sona com quan tenia 20 anys..." Qui sap, potser quan arribin aquests temps descobrirem perquè Michael Jackson es va mutilar la pell a base d'operacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario