Arturus

Darko Pivla sura en les aigües d'una cala escollida en l'Adriàtic gràcies a una boia que té col·locada entre les natges. La posició és d'equilibri físic i espiritual: el cos submergit fins l'alçada de les espatlles, treva en aquest no parar de moure's amb els altres nou camarades, clímax marítim d'un dia d'agost. De la platja pedregosa només poden arribar a volum baix els riures de quatre turistes que perturben la pau de l'indret. Un d'ells, de denses patilles, tracta de colonitzar una illa inflable que abans pertanyia a un pobre nen croat, dos dels altres fan fotografies acomodats en cadires plegables (també antiga propietat de la família del nen) i un altre seu a la toballola tractant de recuperar-se del que sembla haver estat un cop al cap per l'estrany impacte d'una fruita pesada. Junts formen una estampa curiosa. El jove Pivla només els sent de lluny i gaudeix del seu aïllament i els hi dedica una botifarra telepàtica. Apartant la mirada d'aquell poker d'impresentables ara mira a l'altra extrem del mar, a l'horitzó que dibuixen unes muntanyes seques i estranyes, com la majoria que s'ha anat trobant per la costa de Croàcia. Segueix mantenint l'equilibri. De sobte, el noi de les curres, que podria passar per torero o per l'adaptació manga d'Arsène Lupin III, lladre de guà blanc, se li acosta amenaçant amb un altre objecte inflable. La pau ja és passat, Pivla ja es va acomiadant de la seva boia i del balanceig plàcid del mar per tornar cap a les pedres. Tot el que havien alterat a aquells quatre banyistes, ara de nou cinc, torna a la normalitat, incloent totes les cadires i els inflables, que tornen a ser propietat de la família d'autòctons. I a molestar cap a un altre lloc. El Fiat Punto Evo blau elèctric torna a patir per les corves de Hvar, amb els cavalls esgotats i arrebossat de sal. La veu del difunt rei del Pop els propulsa per una carretera estreta que serpenteja entre matolls secs. Anie are you okie? So, Anie are you okie? Are you OK, Anie? S'ensorra el sol en aquesta hora baixa, una explosió de colors crepusculars que encen els ànims de la tripulació de cara a la nit. A les corbes apareix cada cop l'Adriàtic, que encara es distingeix del cel, ara des del perfil nord de l'illa. Ah! Anie, are you OK? So, Anie are you OK? Are you OK, Anie? Després de pocs quilòmetres ja els guia l'estrella polar, com sempre fidel contra els perills de la foscor, mentre la insinuant mirada d'Arturus promet futures nits tòrrides per aquests viatgers astrònoms. Ah!Anie, are you Ok? So, Anie are you Ok? La Lluna no destaca entre les constel·lacions, potser perquè els paisatges lunars de Pag ja en van ser una imatge prou real. Pag, tot un al·licient pels exploradors còsmics i els investigadors de noves formes de vida, sobretot si focalitzen el seu estudi a Novalja, on circulen alienígenes que alguns confessen haver vist també a Eivissa. Could you tell us if you are Ok, Anie? S'esgoten els girs del trajecte, els últims moviments de cames de Jackson. El Fiat deixa els seus tripulants a la porta de l'apartament de Stani Grad fart de l'explotació que pateix, mentre aquests ja només els preocupa tenir el sopar a taula quan entrin a aquella comuna per deu. Es tanquen les quatre portes i s'acaba un vespre d'estiu criminalment plaent. Au!