Ahab

Tempesta d’estiu a Barcelona dissabte a la tarda. I com estem vivint un estiu estrany, una de forta. La pluja queia en diagonal i el vent xisclava, els carrers duien dos pams d’aigua sota un cel amenaçador. Portava dies decidit a escriure sobre Moby Dick, el llibre que més he tardat a llegir sense que em decebés, i allà estava l’ànima encesa del capità Ahab descarregant la seva obsessió pel catxalot damunt els pisos de l’Eixample. Ahab partit per l’Equador, recolzant en un pal d’ivori les restes d’una cama esguerrada; Ahab reclòs a la seva cabina entre cartes marítimes i quaderns de bitàcola. Una ànima condemnada pels déus i que n’és conscient, tant que arriba als seu moments de major lucidesa quan més present se li fa el gran leviatan. Ara el Pequod, amb la tripulació fidel als deliris del seu capità, ensenyava la popa per la Rambla Catalunya tot virant a estribord per agafar Rosselló en contra direcció. En veure la meva nau i sense donar-se temps per arriar un bot i venir-me a saludar, la veu de ferro d’Ahab em va arribar entre la tempesta: “heu vist la balena blanca?”.