Pernoctar amb el dogma

Gerard Quintana parla als seus fills en català i ells el responen en castellà. Amb la seva mare i parella del cantant els nens parlen en castellà. S’acaba el programa i les xarxes socials descobreixen que només un parell d’escenes familiars han servit perquè alguns titllin Quintana d’hipòcrita i de trair la pàtria de portes en dins.

Sí, Gerard Quintana és independentista i els seus fills fans servir el castellà a casa. Pels qui no trobem la contradicció i la falta imperdonable en una persona que creu en la independència política d’un col·lectiu mentre accepta que els seus familiars li parlin en una determinada llengua només ens queda o bé riure o bé lamentar-nos de la manca de criteri propi i lliure que impera en certes manades.

Si algú es moria de ganes de criticar Quintana podria haver-lo considerat exhibicionista o un vividor, haver opinat que decora casa seva amb mal gust o que té uns hàbits de son estranys, o en definitiva haver fet qualsevol us racional de la llibertat d’expressió. No val, però, dir-li incoherent sense motiu: els Sopa de Cabra publicaven l’any 1993 Mundo Infierno, un disc en castellà que va suposar que en alguns concerts la banda fos agredida. El més preocupant és pensar que els qui ara el critiquen per com li parlen a casa seva potser ja no són els qui li tiraven pedres fa vint anys, sinó una nova generació que arrossega l’error. I quanta raó té el cantant quan escriu a El Periódico que “vivim un joc d’identitats enfrontades”, en el que ara l’altre extrem recarregarà munició contra la immersió lingüística, les cures intensives per una llengua reprimida durant 40 anys de dictadura.

Quintana volia obrir les portes de la seva llar eivissenca a Albert Om, veure’l afaitant-se al seu lavabo i fer un banyet junts, però ha acabat sent amfitrió del dogma. Deia a la platja, tot ensenyant unes xixes impròpies d’un roquer, que “ser 100 per 100 coherent és ser un fanàtic”, però a l’altre costat de la pantalla hi havia uns quants que no es plantegen la coherència...