A Catalunya, dins d’aquest element tan espès d’acumulació d’idees conservadores que anomenem opinió pública, carregades sempre de sentit comú i evidència, sempre hi ha un forat per caricaturitzar ICV-EUiA. La Vanguardia, per exemple, n’és un expert. Cal dir que alguna que altra pixada fora de test (al meu entendre) han justificat la crítica en ocasions. La idea d’Herrera ara fa un any de crear “zones de tolerància” per la prostitució amb el consentiment dels veïns (se li va contestar si ell voldria putes al seu portal), els arbres ecològics a Barcelona impulsats per “l’anti-sistema” Mayol (en realitat un tema bastant menor) i recentment la participació de Boada (número dos d’interior) en la manifestació de Girona contra la vaga en són exemples. Aquest últim cas és en el que comparteixo més les crítiques, tot i que independentment del seu càrrec a Interior i del fet que hi hagués una batalla campal a Barcelona aquell dia. Un polític no hauria de fer vaga quan es vol queixar per qualsevol fet, sinó fer ús del seu càrrec.
Però el cas és que aquests dies es torna a donar un atac amb víctima “eco-socialista”, aquesta vegada el segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà. Resulta que en la revista publicada per l’Ajuntament “Barcelona Informació”, Gomà dóna suport a les iniciatives de protesta planejades contra el Papa durant la seva visita el dia 7 de novembre en un article titulat ”Ratzinger, el rostre de la intolerància”. El polític justifica la protesta amb dos arguments principals: com a defensa de “la necessària laïcitat de les institucions” i com a condemna del discurs estigmatitzant del Papa. En el primer argument no s’hi estén gaire en aquest article, tot i que davant les crítiques s’hi ha tornat a referir en el seu bloc (http://ricardgoma.blogspot.com/) on a base de xifres demostra el paper privilegiat de l’Església catòlica a Espanya i exigeix que aquesta s’autofinanci: “El 2010 ha rebut uns 6.000 milions d’euros de diner públic. Només 240 milions provenen de l’aportació del 0,7% de l’IRPF que cada ciutadà/na pot destinar a l’església catòlica (per cert, a cap altra religió). La resta és finançament de l’església amb els diners de tota la ciutadania” escriu Gomà. Tornant a l’article de “Barcelona informació”, el segon tinent d’alcalde carrega contra la visió del Papa de la família, titllant-la d’”anacrònica i excloent”; contra la negativa a les mesures anticonceptives “que aboca milers de persones a morir de sida als països en via de desenvolupament“ i contra la resposta insuficient davant dels casos de pederàstia a l’Església que creu que s’haurien de resoldre per la via penal i reparant el dany causat a les víctimes.
El discurs de Gomà és tan sòlid en quant a arguments com legítimament publicable a una revista de l’ajuntament. Tenint en compte que es dedica una secció especialment per l’opinió dels grups municipals i que es tracta d’un representant escollit pels barcelonins, perquè no podria dir el que pensa d’un tema d’actualitat? Si no es qüestiona el fet que escrigui s’entén que se li recrimina el contingut de l’article, i aquest no és més que una simple descripció del discurs del Papa i de la situació de l’Església catòlica al nostre país. Que es digui clar: el què molesta no és el què es diu (no és cap notícia), el que molesta és qui i on ho diu, i es respon emmarcant implícitament l’article en el calaix de les patinades d’Iniciativa.
Aquesta va ser l’actitud de La Vanguardia quan en la seva edició del passat dijous li dedicava mitja pàgina a l’escrit. Resulta que en la mateixa revista i el mateix apartat, evidentment, opinaven la resta de grups municipals. El PSC escriu a través de Francesc Narváez el que podria ser un pamflet electoral on no s’hi diu res que pugui passar aquest mes d’octubre i on es fa referència fins a tres vegades a el llop, Xavier Trias. Les paraules d’aquest últim són un calc a la inversa: ja és hora de fer fora als sociates, es podria resumir. Portabella en el seu article en nom d’ERC no defuig la realitat: critica les retallades, justifica la vaga del 29 de setembre i exigeix un canvi productiu. Potser és un discurs poc concret i fàcil de fer des de l’oposició, però és coherent. Però abans que a aquest s’arriba a l’espai del PP, on Fernández Díaz entra en matèria d’actualitat, però ho fa amb la demagògia més baixa. El líder del grup popular escriu “És exigible a tothom, també als immigrants, allò que ens exigim a nosaltres mateixos, i per tant qui incompleixi obligacions, lleis i ordenances ha de saber que no podrà reclamar drets” quan ell és plenament conscient d’estar estar apuntant estratègicament cap a aquest col·lectiu. Si cada cop que parla de delinqüència fa referència a que un immigrant té els mateixos deures que qualsevol altre ciutadà, l’associació és tan inevitable com intencionada, i així es mobilitzen els vots xenòfobs.
Així que ens trobem en l’apartat d’una revista municipal amb un article coherent (i arriscat, perquè el fa un partit que forma part del govern de la ciutat) entre un seguit d’escrits majoritàriament buits, propagandístics i en el cas del PP demagògics. I no, no val l’excusa de Fernández Díaz quan diu que sap que el titllaran de racista, no val curar-se en salut quan us es mereix aquest qualificatiu. Malgrat tot La Vanguardia segueix en la línia d’ajusticiar el bonisme d’esquerra sempre que pot en una actitud que demostra el seu conservadorisme disfressat de sentit comú. Que vigilin els conductors d’autobusos que han convocat vaga el dia 7 en protesta pel malbaratament de fons públics per atendre el Papa, a can Godó ja imaginen la foto d’un antisistema cremant un container il·lustrant la notícia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario