La celebració del cap d’any arrossega encara conseqüències quan ja portem uns quants dies de 2011. Alguns, amb l’ansietat d’haver de complir amb el ritual del raïm, es van empassar altres coses que tenien a mà quan sonaven les campanades, d’altres que són el cas contrari, en canvi, van sumar a massa copes de cava a una propensió innata a vomitar bilis, en una combinació fatal que els ha buidat l’estómac.
No sé per quin canal de televisió, crec que per TV3, una dona, mudada per l'ocasió, explicava que s’havia tragat l’aliança del seu marit. No recordo que expliqués com va succeir. Hagués sigut un inici d’any poc esperançador pel periodisme si ho hagués fet, sobretot si l’accident es va produir entre intencions sexuals de la parella. El cas és que Felip Puig, nou conseller d’Interior, quan tractava d’acordar la ingesta de raïm amb el so de les campanes, entre les presses i amb l’adrenalina que encara li quedava dels bots al Majestic, es va empassar l’anulació dels 80 kilòmetres per hora a l’àrea metropolitana de Barcelona. Després d’aquest contratemps, la mesura sobre la velocitat ara ja no s’anul·larà, es flexibilitzarà. Els metges haurien d’alertar sobre els riscos de la tradició d’empassar raïm, on el risc d’ ennuegament està menyspreat i es tracta amb frivolitat. S’haurien de fer campanyes a l’estil de les de Sant Joan amb els petards. A títol personal, només desitjo que Puig també s’empassés, amb una mica de cava, la supressió de l’ impost de successions i donacions, tan inequitativa com ineficient ( es deixaran de recaptar fins a 600 milions mentre es poda el que no s’hauria de tocar).
Diuen a Valladolid que Francisco Javier León de la Riva ja havia ballat la conga quatre vegades amb uns quants regidors del PP de l’ajuntament quan, ben entrada la matinada, va notar com el fum del Montecristo que s’estava fumant li removia la panxa carregada d’una ampolla i mitja de xampany (si hagués estat cava català hagués vomitat només amb una copa). El matí següent va ser convuls per l’alcalde val·lisoletà. Per la seva sorpresa, a més, els efectes dels seus excessos es van anar allargant malgrat passaven els dies. Ahir ja no podia més i va voler acabar amb aquell martiri, així que va obrir la boca i en fer-ho es va sentir: “Primero vinieron a buscar a los comunistas, y yo no hablé porque no era comunista; después vinieron por los judíos, y yo no hablé porque no era judío; después vinieron por mí, y para ese momento ya no quedaba nadie que pudiera hablar por mí. Aquí empezamos por denunciar a los fumadores”. Fent servir la frase d’un pastor protestant alemany de nom Martin Niemoeller (ai!, si aixequés el cap i veiés qui l’ha citat) León de la Riva va acabar de descarregar. Malaltíssament perdut per la ministra Pajín i els seus “morritos”, segueix intentant conquistar-la, afegint ara a la repugnància d’un vell verd la demagògia més baixa. Més sa i sintètic és el que li ha respost el senyor Rubén Sanchez, portaveu de la federació de consumidors Facua: “los tiempos en los que aun ciudadano se le impedía denunciar un atentado contra sus derechos se acabaron hace más de tres décadas”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario